Terapeuta Gestalt: Risoterapia y Dolor Crónico
Acompaño a las personas a reducir la angustia que provoca el Dolor Crónico para que tengan una vida más plena
Compartir esta página
Fritz Perls dijo “la persona que tiene más control es la que puede renunciar al control”,
Quizás estés pensando “como si fuera tan fàcil!!!”
Pues no, no es nada fàcil, de hecho seguramente nos pasemos la vida trabajando para poder conseguir esa renuncia, si es que queremos tener una vida más saludable.
En mi entorno familiar y laboral me encuentro con muchas personas que acusan este diagnostico :“control agudo” con todos los efectos secundarios que ello acarrea, dolor de cervicales, irascibilidad, rigidez( física, mental y emocional). Ay! La rigidez emocional, que cuesta más de detectar.
Sí. Es muy interesante cuando al cabo de un rato en terapia, la persona se va pillando a sí misma, si mínimamente tiene intención de estar en el “sí” o si ya lleva algo de entrenamiento en procesos de autoconocimiento. Entonces a medida que repara en que SÍ, que el control forma parte de su vida, se va aflojando, su cuerpo se relaja, un poquito! Tampoco nos volvamos locos! Un poquito! Y al mismo tiempo ese poquito es suficiente para abrir una brecha en el control. Una vez somos capaces de pillarnos como controladores que somos, me incluyo, podemos empezar a decidir hasta qué punto el hecho de ser controladores es saludable para nosotros o no.
Y es tan curioso ver cómo las personas que somos controladores nos creemos que así todo va a ser más fàcil! Qué risa!!! Pues no, no es nada más fàcil, a veces hasta es más difícil porque cuando estamos en el control, estamos tan rígidos que en una situación de disfrute por ejemplo, nos cuesta vencer esa rigidez y permitirnos el vivir, el sentir el momento presente. Porque no “toca”, no lo teníamos agendado, controlado. Claro, entonces tenemos que programarnos cuando nos podemos permitir relajarnos, los sábados de 6 a 8 por ejemplo, ah, vale, así sí. Lo que pasa es que el ser humano es disfrutón de naturaleza y por eso nos aparecen esos diagnósticos de dolor, claro, imaginad, nuestro instinto nos lleva al disfrute, a la experimentación, a la curiosidad a cada segundo de nuestras vidas, però como sólo me permito el disfrute los sábados de 6 a 8, ¿qué me pasa con todos esos segundos del resto de la semana en que me tengo que aguantar el instinto?
Pues es así como empieza la lucha, la energía del disfrute que quiere emerger y la resistencia, el freno, el control que aplicamos al instinto. Y luego nos sorprendemos de que nos quedamos agarrotados, de si este dolor aquí o allá, de que me cuesta respirar,... si es que nos autoaplicamos una cantidad de presión de frenada a nuestro instinto tan grande que ni los pilotos de fórmula 1 nos ganan a aguantar esa presión.
Con esto estoy diciendo que demos Rienda suelta a nuestro instinto todo el tiempo? NO. Digo que si le prestamos más atención, y permitimos que forme más parte de nuestra vida activa, seguramente nuestra salud mental, emocional y física cambiará a mejor.
Porque no os pasa a vosotros que cuando os sentís más libres, más contentos, tenéis más ganas, más energia para cualquier cosa? Lo que sí os puedo decir es que os recomiendo que experimentéis a ver qué os pasa si dejáis de controlar tanto y permitís que la vida os lleve un ratito de la mano, sin agenda. A mi me sienta bien.
28 febrero de 2023
María Rodríguez Sandía
RIURE ÉS COSA SÈRIA
María Rodríguez Sandía
Para Reflexionar
María Rodríguez Sandía
RIURE ÉS COSA SÈRIA
María Rodríguez Sandía
Ser algú.
“Has d'arribar a ser algú a la vida”. Aquesta frase la vaig començar a escoltar de molt menuda, més tard la vaig sentir i fins i tot l'he viscuda. Avui m'he aturat a reflexionar-hi. Ja fa anys que sé que “sóc algú”, és una obvietat. Cadascú de nosaltres “som algú”, independentment de si tinc més o menys diners al banc, de si tinc parella o no, de si gasto una talla quaranta o cinquanta-dos de pantaló. Tots som algú. Això que sembla tan evident, a mi m'ha costat anys assimilar-ho. Fins i tot encara ara, de tant en tant, hi ha moments en què de manera automàtica em surt un comentari que m'espanta. És com que allò que he “après”, que m'han anant inculcant des de petita, tingués vida pròpia i aleshores surt com una calamarsada que volgués fer malbé el que porto sembrant durant tants anys. Hi ha dies que em renyo més estona del compte, d'altres no tant. No recordo que porto anys sembrant i que una calamarsada de tant en tant no pot fer malbé la collita. M'adono que són “algú”, com tothom, ni més ni menys. I m'agrada molt la sensació de sentir que quan entenc això sóc més feliç, més flexible i humil, i alhora més autèntica.
I tu, et sents “algú”?
29/04/20
María Rodríguez Sandía
La nova Indiana Jones.
Recordeu el personatge cinematogràfic de l’Indiana Jones? Aventurer, divertit, seductor, pagat de sí mateix,...
M’he proposat treure la meva Indiana Jones més sovint aquest nou any que engeguem.
Els finals i els inicis d’any són moments de reflexió, d’aturar-se i veure com ha anat l’any i què vull aconseguir de cara al nou cicle que engeguem. Els tan coneguts “propòsits”. Avui vull anomenar-los “motius”. La paraula “motiu” etimològicament vol dir “moure’s”, i això és el que m’interessa. El moviment. Perquè potser us ha passat que cada any feu una llista llarguíssima de nous propòsits, que després es queda al calaix o que fins i tot estripes després d’observar-la amb frustració i ràbia perquè no has assolit cap dels propòsits que havies anotat. Primera lliçó: NO fem llistes interminables!!! Podem començar per un o dos propòsits que siguin realistes i si els assolim... Qui diu que no puc afegir nous propòsits al mes de març o al juny? On està escrit? I és que ser flexibles amb nosaltres mateixos és una de les bases per a assolir la felicitat. Així de fàcil!!!
Ens pensem que hem de passar mil aventures i fins i tot jugar-nos la pell per tal d’aconseguir trobar els nostres tresors i resulta que NO cal!!! L’important és gaudir del camí, del procés. I sí, cal “MOURE’NS”, per això proposo la paraula “motiu”. Des del sofà de casa ben poca cosa podrem aconseguir. No cal tenir clar tot l’itinerari, només cal fer la primera passa. Una de les coses que aconseguim en la pràctica del joc lliure i la risoteràpia és justament aquest estat d’acció sense judicis en què justament després de deixar reposar la ment, i centrar-nos en el moviment corporal i sentint què em passa i com em sento, resulta que la ment s’il·lumina i troba la manera de posar-nos a perseguir el nostre propòsit. Per això, siguem l’Indiana Jones en el sentit d’atrevir-nos a començar a actuar. I si ho fem amb una actitud lúdica tot plegat és més agradable i motivador.
Un cop entrem en aquest estat lúdic de l’aventurer que portem a dins, ens cal DISCIPLINA, sí, ho heu entès bé. La paraula disciplina, ve del llatí “discipulus”;discípulo” en castellà; estudiant, en català. Un estudiant és algú que aprèn. I si aprenem estem en moviment. Per tant, seguim en moviment i tinguem la disciplina que ens cal per aconseguir trobar els nostres tresors. T’apuntes a l’aventura?
María Rodríguez Sandía, 12 de gener de 2023
ESCUCHA
😍😍😍😍😍😍😍😍
Escuchar proviene del latín , "AUSCULTARE"🤪
Escuchar requiere ACTUAR, poner una INTENCIÓN de querer ATENDER, ENTENDER, el mensaje que estoy escuchando, ya sean palabras, músicas, sonidos...
Por extensión decimos "escucha a TU cuerpo", es decir, PON ATENCIÓN a lo que está "diciendo" tu cuerpo, tu Dolor.
😌
Si te pregunto "¿Sabes escuchar?, el automático responde "Pues claro!!!", ahora bien, si te repito la pregunta, prestas atención, escuchas, y te tomas tu tiempo, QUÉ ME RESPONDES?
🧐🧐
Eres de las personas que escuchan a los demás y que no tiene tiempo para escucharse a si misma?
No es fácil """"ESO"""" de escuchar, aunque lo parezca. Aún así, es muy estimulante practicar la ESCUCHA tanto hacia el exterior como hacia TI misma. A veces nos sorprendemos del mensaje que recibimos al prestar atención.
🤩
Cuando tienes Dolor, ESCUCHAS?
Tranquila, normalmente, y sobretodo al principio de tener dolor, lo más normal es que te salgan culebras por la boca, que te hagas caca" dicho finamente en todo lo que se menea" y que no estés para monsergas.
😒😒😒
Pero como dicen que "después de la tormenta llega la calma" puedes probar a cuando estés en calma, escuchar a tu cuerpo. Seguro que tiene un mensaje para ti.
🥹
Y sí, aunque parezca el título de un programa de televisión, "ese mensaje es para ti", claro, porque tu dolor quiere ayudarte, quiere que estés bien, y te AVISA.
.
Lo que pasa es que normalmente estamos en frecuencias diferentes y no entendemos el mensaje, así que es cuestión de práctica y mucha paciencia y buen humor, hasta que sintonizamos y escuchamos el mensaje ALTO Y CLARO.
🥸
Te mando un abrazo y una sonrisa,
recuerda RIURE ÉS COSA SÈRIA
Si quieres un acompañamiento para entrenarte en eso de sintonizar, contacta conmigo y lo hablamos.
15 Febrero 2023
María Rodríguez Sandía
Compartir esta página
“El temps és relatiu”. No és una expressió meva, però m'agrada recordar-me-la de tant en tant, sobretot quan la meva ment vol monopolitzar-me la vida. És que la meva ment és egoista, no li agrada compartir ni espai, ni temps, ni protagonisme amb el meu cos o amb les meves emocions. I el que fa és que comença a fer soroll i a obrir portes i finestres perquè entrin, o surtin (segons es miri) els monstres que tinc a dins. “A saber”: el sentit del ridícul, la por, el judici, la crítica, l'exigència,...
M'he adonat que són pitjor que un veí que està tot el dia amb la música a tope. I és clar, he dit: María, al veí li pots dir que si pot afluixar la música. Pot ser que et faci cas, o no. En aquesta situació, el veí també decideix i actua. Pel que fa als meus monstres, veig que si són meus, potser tinc més a guanyar que amb el veí. Si formen part de mi, jo decideixo i jo actuo. Quina revelació!! jo tinc el poder de modificar, d'aquietar, de gestionar aquests monstres!!!
No he de dependre de cap factor extern. Doncs, sí, decidit. Hi parlo. Uff, els monstres són gats vells i no és tan fàcil, saben com continuar sent els protagonistes. Decideixo tornar-hi, un dia, un altre i un altre, sense enfadar-me ni amb ells ni amb mi. Fem el que podem per sobreviure. Ho entenc. El que em passa és que el que vull és viure, no només sobreviure. I com que el temps és relatiu, mai no és tard per agafar les regnes de la meva vida.
26/04/20
María Rodríguez Sandía
RIURE ÉS COSA SÈRIA
María Rodríguez Sandía
Para Reflexionar
Ser algú.
“Has d'arribar a ser algú a la vida”. Aquesta frase la vaig començar a escoltar de molt menuda, més tard la vaig sentir i fins i tot l'he viscuda. Avui m'he aturat a reflexionar-hi. Ja fa anys que sé que “sóc algú”, és una obvietat. Cadascú de nosaltres “som algú”, independentment de si tinc més o menys diners al banc, de si tinc parella o no, de si gasto una talla quaranta o cinquanta-dos de pantaló. Tots som algú. Això que sembla tan evident, a mi m'ha costat anys assimilar-ho. Fins i tot encara ara, de tant en tant, hi ha moments en què de manera automàtica em surt un comentari que m'espanta. És com que allò que he “après”, que m'han anant inculcant des de petita, tingués vida pròpia i aleshores surt com una calamarsada que volgués fer malbé el que porto sembrant durant tants anys. Hi ha dies que em renyo més estona del compte, d'altres no tant. No recordo que porto anys sembrant i que una calamarsada de tant en tant no pot fer malbé la collita. M'adono que són “algú”, com tothom, ni més ni menys. I m'agrada molt la sensació de sentir que quan entenc això sóc més feliç, més flexible i humil, i alhora més autèntica.
I tu, et sents “algú”?
29/04/20
María Rodríguez Sandía
RIURE ÉS COSA SÈRIA
María Rodríguez Sandía
La nova Indiana Jones.
Recordeu el personatge cinematogràfic de l’Indiana Jones? Aventurer, divertit, seductor, pagat de sí mateix,...
M’he proposat treure la meva Indiana Jones més sovint aquest nou any que engeguem.
Els finals i els inicis d’any són moments de reflexió, d’aturar-se i veure com ha anat l’any i què vull aconseguir de cara al nou cicle que engeguem. Els tan coneguts “propòsits”. Avui vull anomenar-los “motius”. La paraula “motiu” etimològicament vol dir “moure’s”, i això és el que m’interessa. El moviment. Perquè potser us ha passat que cada any feu una llista llarguíssima de nous propòsits, que després es queda al calaix o que fins i tot estripes després d’observar-la amb frustració i ràbia perquè no has assolit cap dels propòsits que havies anotat. Primera lliçó: NO fem llistes interminables!!! Podem començar per un o dos propòsits que siguin realistes i si els assolim... Qui diu que no puc afegir nous propòsits al mes de març o al juny? On està escrit? I és que ser flexibles amb nosaltres mateixos és una de les bases per a assolir la felicitat. Així de fàcil!!!
Ens pensem que hem de passar mil aventures i fins i tot jugar-nos la pell per tal d’aconseguir trobar els nostres tresors i resulta que NO cal!!! L’important és gaudir del camí, del procés. I sí, cal “MOURE’NS”, per això proposo la paraula “motiu”. Des del sofà de casa ben poca cosa podrem aconseguir. No cal tenir clar tot l’itinerari, només cal fer la primera passa. Una de les coses que aconseguim en la pràctica del joc lliure i la risoteràpia és justament aquest estat d’acció sense judicis en què justament després de deixar reposar la ment, i centrar-nos en el moviment corporal i sentint què em passa i com em sento, resulta que la ment s’il·lumina i troba la manera de posar-nos a perseguir el nostre propòsit. Per això, siguem l’Indiana Jones en el sentit d’atrevir-nos a començar a actuar. I si ho fem amb una actitud lúdica tot plegat és més agradable i motivador.
Un cop entrem en aquest estat lúdic de l’aventurer que portem a dins, ens cal DISCIPLINA, sí, ho heu entès bé. La paraula disciplina, ve del llatí “discipulus”;discípulo” en castellà; estudiant, en català. Un estudiant és algú que aprèn. I si aprenem estem en moviment. Per tant, seguim en moviment i tinguem la disciplina que ens cal per aconseguir trobar els nostres tresors. T’apuntes a l’aventura?
María Rodríguez Sandía, 12 de gener de 2023
María Rodríguez Sandía
ESCUCHA
😍😍😍😍😍😍😍😍
Escuchar proviene del latín , "AUSCULTARE"🤪
Escuchar requiere ACTUAR, poner una INTENCIÓN de querer ATENDER, ENTENDER, el mensaje que estoy escuchando, ya sean palabras, músicas, sonidos...
Por extensión decimos "escucha a TU cuerpo", es decir, PON ATENCIÓN a lo que está "diciendo" tu cuerpo, tu Dolor.
😌
Si te pregunto "¿Sabes escuchar?, el automático responde "Pues claro!!!", ahora bien, si te repito la pregunta, prestas atención, escuchas, y te tomas tu tiempo, QUÉ ME RESPONDES?
🧐🧐
Eres de las personas que escuchan a los demás y que no tiene tiempo para escucharse a si misma?
No es fácil """"ESO"""" de escuchar, aunque lo parezca. Aún así, es muy estimulante practicar la ESCUCHA tanto hacia el exterior como hacia TI misma. A veces nos sorprendemos del mensaje que recibimos al prestar atención.
🤩
Cuando tienes Dolor, ESCUCHAS?
Tranquila, normalmente, y sobretodo al principio de tener dolor, lo más normal es que te salgan culebras por la boca, que te hagas caca" dicho finamente en todo lo que se menea" y que no estés para monsergas.
😒😒😒
Pero como dicen que "después de la tormenta llega la calma" puedes probar a cuando estés en calma, escuchar a tu cuerpo. Seguro que tiene un mensaje para ti.
🥹
Y sí, aunque parezca el título de un programa de televisión, "ese mensaje es para ti", claro, porque tu dolor quiere ayudarte, quiere que estés bien, y te AVISA.
.
Lo que pasa es que normalmente estamos en frecuencias diferentes y no entendemos el mensaje, así que es cuestión de práctica y mucha paciencia y buen humor, hasta que sintonizamos y escuchamos el mensaje ALTO Y CLARO.
🥸
Te mando un abrazo y una sonrisa,
recuerda RIURE ÉS COSA SÈRIA
Si quieres un acompañamiento para entrenarte en eso de sintonizar, contacta conmigo y lo hablamos.
15 Febrero 2023
María Rodríguez Sandía